Adjuntem les principals conclusions de l'estudi "Efectes de la crisi en comunitats de propietaris", que hem realitzat en col·laboració amb la Càtedra d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i que ha tingut gran acollida en els mitjans de comunicació.
Els pisos turístics, l''ocupació' i l'assetjament immobiliari
Al costat de les clàssiques inquietuds relatives a la conservació i manteniment de l'edifici (57%), els veïns molestos (42%), les derrames (37%) o la morositat (32%), la nova realitat social comporta problemes que en algunes regions són especialment rellevants. Així succeeix amb els pisos turístics: mentre que en el conjunt d'Espanya preocupa un 7% dels propietaris, en el cas de les Balears i Catalunya aquest percentatge s'eleva al 17% i 13%, respectivament.
I és que, en els últims cinc anys, els problemes greus o molt greus sorgits en les comunitats de propietaris han tingut com a origen assumptes que abans no existien, com ara els habitatges propietat de bancs o fons (8%); els habitatges buits (8%); el lloguer de pisos turístics (4%) o la 'okupació' (3%).
D'acord amb l'estudi de Mútua de Propietaris i la Càtedra de l'Habitatge de la URV, a Espanya, on un 40% dels propietaris viu en comunitats amb més de 20 veïns, un 91% assegura haver-se vist afectat per la crisi. Una situació que s'ha materialitzat en un increment de l'impagament de quotes (45%), en la realització de menys reformes (39%), en el canvi a altres proveïdors més econòmics i en un major endeutament. De fet, set de cada 10 comunitats de veïns afirmen comptar amb veïns morosos.
La investigació també destaca que els impagaments no només obeeixen a motius econòmics, ja que un 22% assenyala que aquests es realitzen de forma intencionada, i un 9% apunta que es tracta de pisos de propietat bancària que no fan front a les quotes.
Manteniment de l'edifici
En termes de manteniment de l'edifici, deu anys de crisi també han deixat la seva empremta. En quatre de cada 10 comunitats s'ha demorat la realització de reformes, sent l'escassetat de recursos econòmics (48%) i la falta d'acord entre veïns (28%) les principals causes d'aquest retard.
"La reducció de les partides destinades al manteniment de l'edifici ha afectat la qualitat de vida dels veïns, incrementant-se el risc de danys a copropietaris o tercers, amb la seva consegüent responsabilitat civil i sancions administratives", afirma César Crespo, subdirector general de Negoci de Mútua de Propietaris.
En aquest apartat, cal destacar que un 46% dels enquestats assegura haver passat la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE), un percentatge que s'eleva al 66% en el cas dels edificis de més de 50 anys, on és de caràcter obligatori. En aquest sentit, és positiu observar que vuit de cada 10 edificis que han passat la ITE han implementat les millores recomanades.
En relació a la conservació de l'edifici, un 88% dels propietaris prefereix invertir en manteniment, en comptes d'esperar a afrontar reformes grans amb posterioritat. De fet, un 43% dels entrevistats considera que, tot i que les zones comunes estan ben conservades, necessitarien alguna millora. En concret, el portal (41%) i l'escala (40%) són les àrees més necessitades, seguides de la façana, el terrat i l'ascensor.
No obstant això, pel que fa a la sol·licitud d'ajuts públics, la majoria de les comunitats de propietaris afirma no haver-ne sol·licitat (50%), sent els dirigits a la rehabilitació i a l'adaptació d'infraestructures a discapacitats els més demandats.
Escasses reunions
Però la rutina en comunitat no és senzilla. L'estudi recull que en un 43% de les comunitats hi ha problemes entre veïns, sent més comuns entre la gent més jove: 48% en el cas dels menors de 30 anys enfront del 40% en el cas dels majors de 50 anys.
Els problemes de convivència (20%), els deutes (18%) i els sorolls són els més freqüents, resolent-se majoritàriament de forma interna, excepte els assumptes de morositat, que en un 35% de les ocasions finalitzen al jutjat.
Aquests i altres assumptes es tracten en les reunions de propietaris que es convoquen amb desigual regularitat: un 44% de les comunitats de veïns només realitza la reunió anual de caràcter obligatori i un 25% realitza tres o més, si bé hi ha una clara relació entre l'assistència i el nombre de reunions: com més reunions, menys assistència.
Veure vídeo.
