Seleccioni el seu idioma
El Director Tècnic i de Sinistres de Mútua de Propietaris, José Luis Marín, explica en aquest vídeo les diferències entre sinistre i manteniment. Marín posa exemples d’aquests termes i també explica els avantatges de la realització del manteniment per als assegurats i per als mediadors.
Principals diferències entre sinistre i manteniment
Un sinistre és un fet accidental, emparat per la pòlissa d'assegurança, que obliga a l'assegurador a complir amb la prestació establerta en el contracte, per la qual cosa ha cobrat prèviament una prima.
Podem definir el manteniment com el conjunt d'accions realitzades necessàriament perquè un determinat bé pugui seguir funcionant d'una manera adequada. Aquestes accions poden estar establertes pel fabricant del producte, per exemple, indicant quan cal realitzar les revisions periòdiques en un cotxe, i quins elements cal comprovar o substituir: oli del motor, pastilles de frens, filtres, pneumàtics, etc., o en un edifici: cobertes, revestiments de façanes, instal·lacions d'aigua, electricitat o gas, clavegueram o fosses sèptiques. Algunes accions de manteniment per la seva especial rellevància es troben supervisades per les administracions públiques i subjectes al compliment de determinada normativa legal, per exemple, obligatorietat de realitzar periòdicament inspeccions tècniques de vehicles (ITV), o d'edificis (ITE). Així mateix, és habitual trobar-nos amb contractes de manteniment de determinats béns: ascensors, calderes, portes de pàrquing, instal·lacions de prevenció d'incendis entre d'altres.
Juntament amb l'accidentalitat, una de les principals característiques del contracte d'assegurança és l'aleatorietat, que implica que l'ocurrència del sinistre ha de ser completament aliena a la voluntat de les parts, tant de l'assegurador com de l'assegurat. És a dir, perquè un risc pugui ser assegurable hi ha d’haver un element d'incertesa: el sinistre pot ocórrer o no, o almenys no sabem amb anterioritat a la contractació de l'assegurança el moment exacte en què aquest va ocórrer. És a dir, és imprevisible.
Les tasques de manteniment, com vèiem anteriorment, són previsibles. En molts casos estan preestablertes, de manera que tenim la certesa absoluta en el fet que cal fer-les, fins i tot del moment en què cal complir-les. Així, sembla lògic que els sinistres ocasionats per l'omissió de la seva realització quedin fora de l'àmbit de cobertura de l'assegurador. D'aquesta manera, trobem habitualment en les pòlisses d'assegurança una exclusió general per la qual no queden emparats els danys ocasionats per falta de manteniment o defectuosa conservació dels béns objecte d'assegurança.
En resum, el sinistre és un fet accidental, imprevisible, aliè a la voluntat de les parts, que quan esdevé genera el dret a percebre la prestació de la companyia d'assegurances. Les tasques de manteniment, per la seva banda són previsibles, certes, la seva realització o no depèn de la voluntat del propietari o usuari del bé (assegurat). La seva omissió pot comportar la pèrdua del dret a rebre la prestació de l'assegurador.